Re-enactment: l’obra de Lilly Reich ocupa el Pavelló de Barcelona
• La intervenció resultant de la primera edició de la Beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura s’inaugura a les portes del Dia de la Dona. La investigació realitzada per l’arquitecta Laura Martínez de Guereñu pren forma al Pavelló Mies van der Rohe per visibilitzar l’obra de Lilly Reich que la història va deixar relegada.
• Re-enactment reconstrueix dues vitrines com les que va dissenyar Lilly Reich per a l’Exposició Internacional de 1929 i transforma de manera insòlita l’experiència espaial del Pavelló reivindicant així el seu víncle amb el treball de Lilly Reich als Palaus Noucentistes de Montjuïc
• Per primera vegada el llegat de la dissenyadora alemanya es fa visible a través d’una reconstrucció històrica i documental que reuneix cartes, fotografies, patents, marques, plànols i projeccions, algunes d’elles inèdites, provinents de diferents arxius i col·leccions privades.
La Fundació Mies van der Rohe presenta avui la intervenció artística Re-enactment, de Laura Martínez de Guereñu (Gipuzkoa, 1973), resultat de la primera convocatòria de la Beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura.
La història que s’ha explicat fins ara del Pavelló és incompleta en allò que fa referència al treball de Lilly Reich. Re-enactment és una resposta material a la invisibilitat del treball de Lilly Reich que neix d’una motivació clara: revelar l’arquitectura que Lilly Reich va projectar per a les seccions alemanyes de l’Exposició Internacional de 1929 a l’interior de vuit palaus Noucentistes, una superfície cinquanta vegades més gran que la del propi Pavelló.
Re-enactment ocupa el cor del Pavelló amb la reconstrucció de dues de les vitrines originalment concebudes per als Palaus gràcies als plànols que Lilly Reich va poder resguardar a Mühlhausen (Thuringia) durant la Segona Guerra Mundial, els originals dels quals es troben dipositats a la col·lecció Lilly Reich de l’Arxiu Mies van der Rohe del Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA).
La intervenció transforma el Pavelló eliminant les dobles pantalles de vidre i fent desapareixer el lluernari que originalment establia les diferències jeràrquiques entre l’espai representatiu interior (reservat a les autoritats) i l’espai exterior popular (on podia seure el públic general). Al seu lloc s’instal·la una vitrina horitzontal amb funció expositiva que proposa un recorregut inèdit per l’interior dels Palaus, mostrat a través de documents (cartes, fotografies, patents, marques y plànols) d’una dotzena d’arxius i col·leccions privades de Barcelona, Berlín, Dessau, Frankfurt, Madrid, Sevilla i Weimar. Es recuperen les “grans fotos de Barcelona”, que la propia Lilly Reich lamentava haver perdut en un bombardeig a Berlín, i que mostren el mode en que les seves vitrines van realitzar el trànsit escalar des de la gran varietat de productes alemanys a les molt diferents estructures espaials dels Palaus.
Una segona vitrina s’incorpora a la trajectòria dels visitants que caminen cap a l’estany interior i posa en valor l’herència immaterial del treball realitzat a Barcelona mostrant el Pavelló com una avantsala de més de 16.000m2 d’exposicions industrials. Una d’elles és la pel·lícula original de Ramón de Baños (de 1929) dipositada a la Filmoteca de Catalunya; l’altra forma part d’un treball de recuperació realitzat l’any 2009 per Begoña Soto-Vázquez per a la Filmoteca Española, com a commemoració del 90 aniversari de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla. La situació de la vitrina vertical ofereix per a les dues filmacions punts de vista coincidents amb la imatge en moviment i la mateixa experiència del Pavelló en un joc que ens transporta al 1929.
En paraules de l’autora i de la directora de la Fundació Mies van der Rohe
“Haver pogut reunir tot aquest material i documentació, incloses fotografies inèdites, al Pavelló Alemany de Barcelona és un fet excepcional. Per primera vegada es pot apreciar el disseny i l’arquitectura que Lilly Reich va crear per a caracteritzar les Seccions Alemanyes a l’ Exposició Internacional de 1929 segons un clar fil conductor. Va ser un sistema visual i espaial per a presentar més de 300 empreses i indústries en vuit palaus diferents en els que les vitrines expositores, reconstruïdes ara al Pavelló, hi van jugar un paper fonamental.” Laura Martínez de Guereñu
“Gràcies a aquesta investigació, ara sabem molt més sobre el gran treball a Barcelona de Lilly Reich per a la Exposició Internacional de 1929. La intervenció resultant de la 1ª Beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura visibilitza les aportacions d’aquesta pionera, omplint forats que la historiografia de l’arquitectura va ‘oblidar’, i retorna a Barcelona una part de la seva història.” Anna Ramos